L'exposició
Quan fa 130 anys del seu naixement (el 1894 a Kazan, Rússia), ha arribat el moment de parlar de Gala. I ho fem a partir d’un discurs inèdit teixit a través de la moda. Una exposició concebuda en tres temporades que aplega peces clau de la seva col·lecció personal, en la qual els dissenys d’alta costura de Christian Dior o Elsa Schiaparelli conviuen amb les creacions de Givenchy o Oleg Cassini, però també amb diverses peces sense etiqueta que ens recorden que la seva imatge va més enllà de la marca: és el reflex d’una personalitat única, lliure de cotilles, que per damunt de tot va restar sempre fidel a si mateixa.
El projecte expositiu, fruit de la col·laboració entre la Fundació Gala-Salvador Dalí i La Roca Village, s’emmarca en una iniciativa més àmplia que neix amb la voluntat de redescobrir la identitat de Gala Dalí i valorar el seu impacte en la moda, la cultura i la societat.
Col·lecció primavera-estiu
Del 18 de març al 2 de juny de 2024
A l’estiu arribarà la trobada a Cadaqués amb Salvador Dalí que ho canviarà tot. Corre l’any 1929 i Gala, aleshores esposa del poeta Paul Éluard, provoca fascinació i aversió a parts iguals. Avançada al seu temps, interpreta millor que ningú la configuració de la dona moderna i utilitza la moda com una forma d’expressió al marge de les convencions. La seva curiositat salvatge subverteix les tendències a favor d’una androgínia que fa seus certs codis masculins per definir una nova feminitat.
Banyada pel sol, la femme dandi del París de les avantguardes es disfressa de musa i enlluerna. Vestir-se té una dimensió poètica, gairebé performativa; però també pública i eminentment pràctica. Gala, que en paraules d’Éluard «viu per oblidar», muda de pell cada dia per escenificar el triomf del talent i consumar el seu mite a través de Dalí. Una mascarada que, com l’estampat trompe-l’œil dissenyat pel pintor, projecta una imatge de vegades equívoca, fingida. Una identitat líquida i oscil·lant –com el mar Mediterrani–, insondable i impossible –com el moaré de «minúscules escates de tots els colors» del vestit de Dior que tantes vegades lluirà a Púbol.
Col·lecció d'alta costura
Del 17 de juny al 22 de setembre de 2024
Gala se sent còmoda essent el centre de les mirades. Té setze anys quan assisteix al seu primer ball a la cort del tsar, a Moscou, vestida de vermell. Un color que representa poder, seducció, sexualitat. Símbol de l’alliberament cromàtic als anys vint, el vermell amaga la idea d’una revolució íntima, privada. És el favorit de Christian Dior i també un dels colors fetitxe de Gala, que hi recorre en diverses performances dalinianes.
A començaments dels anys trenta, a París, couturiers, artistes, arquitectes i intel·lectuals es mouen en els mateixos cercles. Comparteixen idees, conceptes, tècniques i llenguatges a l’entorn del cos i la pell (aquell espai habitable). Punt de partida de trobades i afinitats que faran història; un jove Christian Dior aventurant-se a ser galerista, Elsa Schiaparelli experimentant amb el surrealisme i Gala albirant espais d’oportunitat perquè l’obra de Salvador Dalí abraci noves formes d’expressió. Eminentment pràctica, Gala deixarà de banda la sobrietat de Chanel per l’excés excèntric de Schiaparelli, per fer així gala i publicitat de la col·laboració de Dalí amb la couturier italiana.
Durant la seva etapa americana, Gala inventa noves pells mediàtiques i muta de nou: del dandisme al new look de Dior. De la comoditat andrògina a l’encotillament (públic) d’una silueta que representa el retorn a la feminitat clàssica. I quan tornen a Europa després de la guerra, Gala es vesteix de flor amb el vestit Musée du Louvre i l’abric vermell Saint-Ouen, tots dos de la col·lecció d’alta costura primavera-estiu de 1949 (el mateix any que Monsieur Dior crea el seu llapis de llavis Rouge).
Col·lecció tardor-hivern
A partir del 5 d’octubre de 2024
Dues frases de Breton escrites el 1922 instaven a rebel·lar-se contra la rutina: «Lâchez tout. Partez sur les routes» (Trenqueu amb tot. Sortiu a córrer món). Nomadisme i canvi defineixen la manera d’entendre la vida (i la moda) de Gala, en aquest anar i venir constant entre París i Cadaqués, entre Nova York i Itàlia.
En l’era dels transatlàntics, embarcar i desembarcar eren moments memorables. Gala i Dalí sabien com convertir la passarel·la d’aquells colossos del mar en una posada en escena que assegurés grans titulars. Aquell primer viatge a Nova York, el novembre de 1934, va marcar l’inici de la conquesta d’Amèrica. Durant dècades, cada hivern la seva habitació de l’hotel St. Regis va ser la seva llar… i aparador. Més enllà de museus, la seva vida mutava en happenings, performances i publicitat. Una estratègia que Gala adaptà a la seva imatge mediàtica (o alter ego públic), amb dissenys d’Arthur Falkenstein (etiqueta nord-americana favorita del cercle artístic) o Howard Greer (dissenyador de l’època daurada de Hollywood, que va firmar el vestit de núvia d’una joveníssima Gloria Vanderbilt).
El rastre visible de Gala Dalí
Projecte artístic de Jordi Bernadó
La llegenda de Gala Dalí recorre, invisible, les estances del Castell de Púbol. Convertit en l’escenari de les funciones de la musa-performer, el castell és ara una topografia de rastres fantasmals: la memòria de Gala habita l’indret i el ronda, movent els fils de l’espectacle com una directora d’escena. La seva va ser una coreografia ambivalent: a la vegada creadora i musa, dona i fantasma. El llegat d’una ment complexa i irreverent viu al castell i especialment en els vestits que portava com a part de la seva ficció personal. Peces de Dior, Givenchy, Oleg Cassini i Loewe, entre d’altres. Dissenys que són el gest més essencial del personatge Gala Dalí, la màscara més íntima, la primera capa de la seva teatralitat.
Jordi Bernadó s’endinsa en el castell per resseguir les passes de Gala i la seva col·lecció de moda. Les imatges se centren en els vestits, retratats com si en cadascun es filtrés la presència de la seva portadora. Las fotografies actuen com a superfícies de mediació, portals que connecten la disfressa amb el cos.
El viatge per descobrir la identitat de Gala continua a La Roca Village, on Bernadó juga amb les ambivalències de la musa, en una proposta expositiva que enllaça els ulls de l’espectador amb els del mite absent.
Explora la col·lecció en 3D
Des de la Fundació Gala-Salvador Dalí, volem oferir una experiència completa i immersiva als nostres visitants. En aquest sentit, la tecnologia juga un paper crucial en les nostres exposicions, perquè ens permet descobrir la col·lecció de Gala i Salvador Dalí com mai abans. Un exemple d’això és la col·lecció de vestits digitalitzats en 3D que conforma aquesta exposició.
Aquesta tecnologia ens permet mostrar els dissenys amb un detall sense precedents. A més, la visualització en 3D també permet interactuar amb les peces d’una manera nova i dinàmica. Es poden fer giravoltar, ampliar, observar des de tots els angles, per apreciar així la bellesa i complexitat d’aquests dissenys confeccionats per prestigiosos couturiers i grans cases de moda del segle passat.
Veure tots els vestitsGaleria d'imatges
Robert Descharnes. Salvador Dalí i Gala a la casa de Portlligat, 1958
Photo R. Descharnes / © Descharnes & Descharnes sarl 2024Horst P. Horst. Gala, 1943
Horst P. Horst, Vogue, ©Condé NastRobert Descharnes. Gala fent de model per a l’obra Batalla als núvols de Salvador Dalí, 1979
Photo R. Descharnes / © Descharnes & Descharnes sarl 2024Oleg Cassini (New York). Brusa, c. 1958. White Stag (Portland). Pantalons, dècada de 1950. Collaret amb flors esmaltades, s. XX Conjunt de vestit i jaqueta amb estampat trompe-l’œil de Salvador Dalí, c. 1948 G. Sinigaglia (Venezia). Camisa d’estil mariner, dècada de 1950 Hubert de Givenchy (Paris). Vestit de còctel, c. 1952 Jean Dessès (Paris). Conjunt de còctel amb estampat de Salvador Dalí a partir d’una litografia de la sèrie Pages choisies de Don Quichotte de la Manche (1957), c. 1959. Elsa Schiaparelli (Paris). Abric de nit, tardor-hivern 1935 Christian Dior (Paris). Conjunt Musée du Louvre, primavera-estiu 1949, línia Trompe-l’œil Jean Dessès (Paris). Vestit de festa, c. 1956. Mimi di Niscemi. Collaret, dècada de 1960 Cristóbal Balenciaga – EISA (Madrid-San Sebastián-Barcelona). Bolero de nit, c. 1965-68 Emilio Pucci (Firenze). Conjunt de brusa i faldilla, 1963 Gucci (Firenze). Abric, dècada de 1970 Renoma (Paris). Americana, dècada de 1970. Création Jean Couten (Paris). Pantalons, dècada de 1970 Howard Greer (Hollywood). Vestit de festa, c. 1941 Arthur Falkenstein (New York). Conjunt de jaqueta i faldilla, c. 1945 El Dique Flotante (Barcelona). Vestit de còctel, c. 1958. Collaret, s. XX Michel Goma - Lanvin (Paris). Abric, Col·lecció d’alta costura tardor-hivern 1970 Boutique Christian Dior (Paris). Conjunt de jaqueta i faldilla, c. 1965-1970
