Dalí/Rafael, un somieig prolongat

L'exposició

El préstec de l’oli de Rafael Verge de la rosa del Museo del Prado, del Museo Nacional del Prado, al Teatre-Museu Dalí, en el marc del projecte expositiu “De gira per Espanya”, organitzat pel museu madrileny amb motiu de la commemoració del seu bicentenari ha estat el punt de partida de la mostra Dalí-Rafael, un somieig prolongat. Aquest títol prové d’una declaració de Dalí en el seu tractat de pintura 50 secrets màgics per pintar, publicat el 1948, en què fa una reivindicació de la tècnica i l’art de la pintura.

Des de les obres de primera època fins a les últimes etapes de la vida del pintor figuerenc són contínues les referències a Rafael i al Renaixement, que serveixen a Dalí per reivindicar la tradició i per reivindicar-se a ell mateix com un bon artista en relació amb els seus contemporanis.

Per posar de manifest aquesta afinitat entre Dalí i Rafael s’exposa, en aquesta mostra, l’oli de Dalí L’ascensió de santa Cecília. Aquesta obra s’acompanya, per primer cop, amb material de taller que ens permet entendre el procés de treball de Salvador Dalí. És a través de fotografies dels estudis de l’artista, com els de Portlligat i Monterrey, de diferents èpoques i en diferents indrets, i dels llibres de treball que va utilitzar per a l’elaboració de les obres, conservats al Centre d’Estudis Dalinians, que podem copsar el procés de creació d’una obra en especial: L’ascensió de santa Cecília.

I, sobretot, amb aquesta exposició complim un dels desitjos de Salvador Dalí: veure una pintura seva penjada al costat d’un quadre de Rafael.

Per primer cop la Fundació Gala-Salvador Dalí presenta una exposició en dues fases. En la segona fase, del 15 de gener al desembre de 2019, amb el retorn de l’obra de Rafael al Prado, l’oli del pintor italià és substituït per Sense títol. La basílica de Sant Pere. Explosió de fe mística en el centre d’una catedral de Dalí, una obra poc coneguda, gairebé amagada, que no podem veure en la seva totalitat, ja que forma part d’una instal·lació, l’altar del Crist twistejat, que es troba sota la cúpula del Teatre-Museu de Figueres, on només podem entreveure la pintura a través del seu reflex en un mirall.

Ara, com a testimonis privilegiats, podem contemplar l’Explosió de fe mística de prop, directament, ben presentada.

Sense títol. La basílica de Sant Pere. Explosió de fe mística en el centre d’una catedral

Sense títol. La basílica de Sant Pere. Explosió de fe mística en el centre d’una catedral és una de les obres més amagades i desconegudes del Teatre-Museu Dalí. El pintor hi va treballar durant gairebé quinze anys al taller de Portlligat. La pintura forma part d’una de les instal·lacions que trobem sota la cúpula del museu, a l’altar del Crist twistejat, on només pot ser vista a través d’un mirall.

La verge-santa envoltada d’una nebulosa se’ns apareix emmarcada per la basílica de Sant Pere del Vaticà, que protagonitza l’obra. Dalí torna a reinterpretar Rafael, en aquest cas la Santa Caterina d’Alexandria, com podem comprovar en el dibuix preparatori per a aquesta obra. Tot i tractar-se d’una pintura inacabada, com demostra la processó de la part inferior de la tela, la composició és harmoniosa i equilibrada. L’explosió lluminosa central contrasta amb els colors vermell, blau, verd i groc, que rememoren tant els de L’ascensió de santa Cecília, del mateix Dalí, com els de Santa Caterina d’Alexandria, de Rafael.