La Divina Comèdia de Dante Alighieri il·lustrada per Salvador Dalí

L’acqua ch’io prendo già mai non si corse

L’exposició La Divina Comèdia de Dante Alighieri il·lustrada per Salvador Dalí es presenta excepcionalment amb una selecció de dibuixos molt poc coneguts, encara que temàticament relacionats, en el 700 aniversari de la mort de l’il·lustre poeta i filòsof florentí.

Dante és expulsat de Florència el 1302. Durant els seus dinou anys d’exili escriu la Commedia en florentí vernacle, la seva llengua materna, en lloc del llatí, que es considera el primer gran text en italià.

El 1950 Dalí rep l’encàrrec d’il·lustrar La Divina Comèdia de l’Institut Poligràfic de l’Estat italià anticipant la commemoració del naixement del poeta. Un cop realitzades les il·lustracions l’encàrrec s’anul·la per diverses vicissituds. Finalment, les cent aquarel·les originals de l’artista es reprodueixen en aquesta edició d’obra gràfica publicada per l’editor francès Joseph Foret entre 1959 i 1963, en col·laboració amb Éditions d’Art Les Heures Claires.

Dalí, familiaritzat des de ben jove amb La Divina Comèdia, desitja l’encàrrec. En els seus vuit anys d’exili als Estats Units, fa un gir cap al classicisme i el misticisme que es percep en aquestes obres, amb un nou llenguatge pictòric que incorpora l’atomització de la imatge.

Els dibuixos originals associats reflecteixen l’energia del procés creatiu de Dalí quan realitza les il·lustracions per a La Divina Comèdia a Portlligat entre 1950 i 1952, que -reproduïdes en les cent estampes de l’edició d’obra gràfica- evoquen magistralment els versos de Dante.

Si Dante, en la seva obra mestra, associa la seva vida a la nostra, també ho fa Dalí en aquest diàleg atemporal sobre la condició humana i el poder transcendental de l’amor.

Scaricate qui il dossier in italiano

Dibuixos Originals

Els dibuixos de Salvador Dalí, exposats en aquesta mostra, daten de la mateixa època de realització de les il·lustracions per a La Divina Comèdia. Estan executats amb la mateixa tècnica pictòrica que les il·lustracions per a l’edició impresa, i encara que no estan directament relacionats amb diferents estampes individuals, les associacions de temàtica permeten relacionar aquestes peces amb diverses de les il·lustracions de La Divina Comèdia. Una de les obres, un dibuix al llapis, és inèdita.

Estampes

Dante va escriure La Divina Comèdia en tres càntics que descriuen el seu ardu viatge a través de l’Infern, Purgatori i Paradís.
Viatja amb Virgili, el seu guia de la Raó per l’Infern i el Purgatori; i amb Beatriu, la seva dona ideal, pel Paradís. Així el poeta ascendeix fins a aconseguir l’essència mateixa de Déu.
Les il·lustracions de Dalí, altament acolorides, són alhora clàssiques i contemporànies. Van ser publicades a França el 1960 per Joseph Fôret per a l’edició de luxe, i per Les Heures Claires per a l’edició popular.

Inferno Canto I

Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura,
ché la diritta via era smarrita.

Ahi quanto a dir qual era è cosa dura
esta selva selvaggia e aspra e forte
che nel pensier rinova la paura!

Documentació

A l’exposició podem observar un exemplar de La Divina Comèdia de 1909 que l’artista havia fullejat i estudiat, perquè conté anotacions autògrafes realitzades pel mateix Salvador Dalí. Podem imaginar l’artista llegint aquest llibre mentre realitza les il·lustracions per a La Divina Comèdia.

Es poden admirar per primera vegada uns esbossos per a la pintura Assumpta corpusculària lapislatzulina que tenen moltes afinitats estilístiques amb algunes il·lustracions de La Divina Comèdia, particularment amb el Cant XVII del Paradís. Amb aquesta associació es convida l’espectador a submergir-se en el mètode de treball pictòric de l’artista, concretament el del període místiconuclear.

També hi ha la publicació editada per La Libreria dello Stato al 1954, en què apareixen reproduïdes algunes de les aquarel·les exposades per primera vegada al Palazzo Pallavicini Rospigliosi de Roma, que acull la primera retrospectiva de Dalí a Itàlia.

L'EXPOSICIÓ EN IMATGES

La Divina Commedia, Purgatorio, Canto XXVII, "Les dernières paroles de Virgile"
© Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, Vegap, 2021
La Divina Commedia, Paradiso, Canto XVIII, "La plus grande beauté de Béatrice"
La Divina Commedia, Paradiso, Canto XVII, "Le nouveau doute de Dante"
La Divina Commedia, Paradiso, Canto XI, "Opposition"

Cites

Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura,
ché la diritta via era smarrita.
Ahi quanto a dir qual era è cosa dura
esta selva selvaggia e aspra e forte
che nel pensier rinova la paura!

(Inferno, Canto I)
Dante Alighieri
Quando noi fummo fatti tanto avante,
ch’al mio maestro piacque di mostrarmi
la creatura ch’ebbe il bel sembiante,
d’innanzi mi si tolse e fé restarmi,
«Ecco Dite», dicendo, «ed ecco il loco
ove convien che di fortezza t’armi».

(Inferno, Canto XXXIV) Dante Alighieri
Va dunque, e fa che tu costui ricinghe
d’un giunco schietto e che li lavi ’l viso,
sì ch’ogne sucidume quindi stinghe;
ché non si converria, l’occhio sorpriso
d’alcuna nebbia, andar dinanzi al primo
ministro, ch’è di quei di paradiso.

(Purgatorio, Canto I) Dante Alighieri
Io ritornai da la santissima onda
rifatto sì come piante novelle
rinovellate di novella fronda,
puro e disposto a salire a le stelle.

(Purgatorio, Canto XXXIII) Dante Alighieri
Beatrice tutta ne l’etterne rote
fissa con li occhi stava; e io in lei
le luci fissi, di là sù rimote.

(Paradiso, Canto I) Dante Alighieri
A l’alta fantasia qui mancò possa;
ma già volgeva il mio disio e ’l velle,
sì come rota ch’igualmente è mossa,
l’amor che move il sole e l’altre stelle.

(Paradiso, Canto XXXIII) Dante Alighieri