Cicle expositiu
Quan fa 130 anys del seu naixement (el 1894 a Kazan, Rússia), ha arribat el moment de parlar de Gala. I ho fem a partir d’un discurs inèdit teixit a través de la moda. Un cicle expositiu de petit format concebut en tres col·leccions (primavera-estiu, alta costura i tardor-hivern) i una exposició final amb algunes de les peces més emblemàtiques del seu arxiu personal, en el qual els dissenys d’alta costura d’Elsa Schiaparelli o Michel Goma conviuen amb les creacions de Hubert de Givenchy o Oleg Cassini, però també amb diverses peces sense etiqueta que ens recorden que la seva imatge va més enllà de la marca: és el reflex d’una personalitat única, lliure de cotilles, que per damunt de tot va restar sempre fidel a si mateixa.
El projecte expositiu, fruit de la col·laboració entre la Fundació Gala-Salvador Dalí i La Roca Village, s’emmarca en una iniciativa més àmplia que neix amb la voluntat de redescobrir la identitat de Gala Dalí i valorar el seu impacte en la moda, la cultura i la societat.
Col·lecció primavera-estiu
Del 18 de març al 2 de juny de 2024
A l’estiu arribarà la trobada a Cadaqués amb Salvador Dalí que ho canviarà tot. Corre l’any 1929 i Gala, aleshores esposa del poeta Paul Éluard, provoca fascinació i aversió a parts iguals. Avançada al seu temps, interpreta millor que ningú la configuració de la dona moderna i utilitza la moda com una forma d’expressió al marge de les convencions. La seva curiositat salvatge subverteix les tendències a favor d’una androgínia que fa seus certs codis masculins per definir una nova feminitat.
Banyada pel sol, la femme dandi del París de les avantguardes es disfressa de musa i enlluerna. Vestir-se té una dimensió poètica, gairebé performativa; però també pública i eminentment pràctica. Gala, que en paraules d’Éluard «viu per oblidar», muda de pell cada dia per escenificar el triomf del talent i consumar el seu mite a través de Dalí. Una mascarada que, com l’estampat trompe-l’œil dissenyat pel pintor, projecta una imatge de vegades equívoca, fingida. Una identitat líquida i oscil·lant –com el mar Mediterrani–, insondable i impossible –com el moaré de «minúscules escates de tots els colors» del vestit de Dior que tantes vegades lluirà a Púbol.
Col·lecció d'alta costura
Del 17 de juny al 22 de setembre de 2024
Gala se sent còmoda essent el centre de les mirades. Té setze anys quan assisteix al seu primer ball a la cort del tsar, a Moscou, vestida de vermell. Un color que representa poder, seducció, sexualitat. Símbol de l’alliberament cromàtic als anys vint, el vermell amaga la idea d’una revolució íntima, privada. És el favorit de Christian Dior i també un dels colors fetitxe de Gala, que hi recorre en diverses performances dalinianes.
A començaments dels anys trenta, a París, couturiers, artistes, arquitectes i intel·lectuals es mouen en els mateixos cercles. Comparteixen idees, conceptes, tècniques i llenguatges a l’entorn del cos i la pell (aquell espai habitable). Punt de partida de trobades i afinitats que faran història; un jove Christian Dior aventurant-se a ser galerista, Elsa Schiaparelli experimentant amb el surrealisme i Gala albirant espais d’oportunitat perquè l’obra de Salvador Dalí abraci noves formes d’expressió. Eminentment pràctica, Gala deixarà de banda la sobrietat de Chanel per l’excés excèntric de Schiaparelli, per fer així gala i publicitat de la col·laboració de Dalí amb la couturier italiana.
Durant la seva etapa americana, Gala inventa noves pells mediàtiques i muta de nou: del dandisme al new look de Dior. De la comoditat andrògina a l’encotillament (públic) d’una silueta que representa el retorn a la feminitat clàssica. I quan tornen a Europa després de la guerra, Gala es vesteix de flor amb el vestit Musée du Louvre i l’abric vermell Saint-Ouen, tots dos de la col·lecció d’alta costura primavera-estiu de 1949 (el mateix any que Monsieur Dior crea el seu llapis de llavis Rouge).
Col·lecció tardor-hivern
Del 5 d’octubre de 2024 al 7 de gener de 2025
Dues frases de Breton escrites el 1922 instaven a rebel·lar-se contra la rutina: «Lâchez tout. Partez sur les routes» (Trenqueu amb tot. Sortiu a córrer món). Nomadisme i canvi defineixen la manera d’entendre la vida (i la moda) de Gala, en aquest anar i venir constant entre París i Cadaqués, entre Nova York i Itàlia.
En l’era dels transatlàntics, embarcar i desembarcar eren moments memorables. Gala i Dalí sabien com convertir la passarel·la d’aquells colossos del mar en una posada en escena que assegurés grans titulars. Aquell primer viatge a Nova York, el novembre de 1934, va marcar l’inici de la conquesta d’Amèrica. Durant dècades, cada hivern la seva habitació de l’hotel St. Regis va ser la seva llar… i aparador. Més enllà de museus, la seva vida mutava en happenings, performances i publicitat. Una estratègia que Gala adaptà a la seva imatge mediàtica (o alter ego públic), amb dissenys d’Arthur Falkenstein (etiqueta nord-americana favorita del cercle artístic) o Howard Greer (dissenyador de l’època daurada de Hollywood, que va firmar el vestit de núvia d’una joveníssima Gloria Vanderbilt).
Dissenys icònics
Del 18 de març de 2025 al 7 de gener de 2026
A través dels dissenys i complements de moda més rellevants de l’arxiu personal de Gala, us convidem a aprofundir en la dona amb personalitat pròpia que s’amaga darrere de Salvador Dalí. Segura de la imatge que vol projectar, Gala troba en les creacions d’Elsa Schiaparelli, Mimi di Niscemi o Maurice Renoma, un mitjà d’expressió i d’autodescobriment, legítim i poderós, que li permet afegir matissos a la llegenda que aspira a ser.
Musa, esposa, representant i col·laboradora. Al llarg de la seva vida, Gala adopta diversos rols i identitats en relació amb l’artista. Es revela com una dona creativa i decidida, que sap molt bé com vol mostrar-se i que exerceix un control constant sobre la seva representació en les obres, fotografies i accions dalinianes. És, per tant, part implicada en la configuració de la seva imatge mediàtica i, en certa manera, instigadora també del seu propi mite.
El rastre visible de Gala Dalí
Projecte artístic de Jordi Bernadó
La llegenda de Gala Dalí recorre, invisible, les estances del Castell de Púbol. Convertit en l’escenari de les funciones de la musa-performer, el castell és ara una topografia de rastres fantasmals: la memòria de Gala habita l’indret i el ronda, movent els fils de l’espectacle com una directora d’escena. La seva va ser una coreografia ambivalent: a la vegada creadora i musa, dona i fantasma. El llegat d’una ment complexa i irreverent viu al castell i especialment en els vestits que portava com a part de la seva ficció personal. Peces de Dior, Givenchy, Oleg Cassini i Loewe, entre d’altres. Dissenys que són el gest més essencial del personatge Gala Dalí, la màscara més íntima, la primera capa de la seva teatralitat.
Jordi Bernadó s’endinsa en el castell per resseguir les passes de Gala i la seva col·lecció de moda. Les imatges se centren en els vestits, retratats com si en cadascun es filtrés la presència de la seva portadora. Las fotografies actuen com a superfícies de mediació, portals que connecten la disfressa amb el cos.
Per saber-ne més: https://www.jordibernado.com/galadali
Explora la col·lecció en 3D
Des de la Fundació Gala-Salvador Dalí, volem oferir una experiència completa i immersiva als nostres visitants. En aquest sentit, la tecnologia juga un paper crucial en les nostres exposicions, perquè ens permet descobrir la col·lecció de Gala i Salvador Dalí com mai abans. Un exemple d’això és la col·lecció de vestits digitalitzats en 3D que formen part del cicle expositiu.
Aquesta tecnologia ens permet mostrar els dissenys amb un detall sense precedents. A més, la visualització en 3D també permet interactuar amb les peces d’una manera nova i dinàmica. Es poden fer giravoltar, ampliar, observar des de tots els angles, per apreciar així la bellesa i complexitat d’aquests dissenys confeccionats per prestigiosos couturiers i grans cases de moda del segle passat.
Veure tots els vestitsGaleria d'imatges
Gala i Salvador Dalí a Portlligat en el rodatge d’Autoportrait mou de Salvador Dalí, dirigit per Jean-Christophe Averty, 1966 Salvador Dalí pintant Gala a Portlligat, c. 1971
© Marc LacroixRobert Descharnes. Salvador Dalí i Gala a la casa de Portlligat, 1958
Photo R. Descharnes / © Descharnes & Descharnes sarl 2024Gala posant per a Vogue, 1943
Horst P. Horst, Vogue, ©Condé NastGala fent de model per a l’obra Batalla als núvols de Salvador Dalí, 1979
Photo R. Descharnes / © Descharnes & Descharnes sarl 2024Oleg Cassini (New York). Brusa, c. 1958. White Stag (Portland). Pantalons, dècada de 1950. Hubert de Givenchy (Paris). Vestit de còctel, c. 1952 Elsa Schiaparelli (Paris). Abric de nit, alta costura tardor-hivern 1935 Autor/a desconegut/a. Brusa, c. 1942 Renoma (Paris). Americana, dècada de 1970. Création Jean Couten (Paris). Pantalons, dècada de 1970 Michel Goma - Lanvin (Paris). Abric, Alta costura tardor-hivern 1970 Suzanne Rémy (Paris). Diadema amb decoracions vegetals, dècada de 1930 Suzanne Rémy / Roger Vivier (New York). Barret, dècada de 1940 Herman Patrick Tappé (New York). Llaç amb vel, dècada de 1940 Autor/a desconegut/a. Llaç, dècada de 1960 Autor/a desconegut/a. Collaret amb flors esmaltades, dècada de 1950 Mimi di Niscemi (New York). Collaret, dècada de 1960 Atribuït a Kenneth Jay Lane (New York). Collaret, dècada de 1960 Autor/a desconegut/a. Collaret, dècada de 1970 Autor/a desconegut/a. Bossa de festa, dècada de 1960 Autor/a desconegut/a. Bossa de festa, dècada de 1960
