L'exposició
El préstec de l’oli de Rafael Verge de la rosa del Museo del Prado, del Museo Nacional del Prado, al Teatre-Museu Dalí, en el marc del projecte expositiu “De gira per Espanya”, organitzat pel museu madrileny amb motiu de la commemoració del seu bicentenari ha estat el punt de partida de la mostra Dalí-Rafael, un somieig prolongat. Aquest títol prové d’una declaració de Dalí en el seu tractat de pintura 50 secrets màgics per pintar, publicat el 1948, en què fa una reivindicació de la tècnica i l’art de la pintura.
Des de les obres de primera època fins a les últimes etapes de la vida del pintor figuerenc són contínues les referències a Rafael i al Renaixement, que serveixen a Dalí per reivindicar la tradició i per reivindicar-se a ell mateix com un bon artista en relació amb els seus contemporanis.
Per posar de manifest aquesta afinitat entre Dalí i Rafael s’exposa, en aquesta mostra, l’oli de Dalí L’ascensió de santa Cecília. Aquesta obra s’acompanya, per primer cop, amb material de taller que ens permet entendre el procés de treball de Salvador Dalí. És a través de fotografies dels estudis de l’artista, com els de Portlligat i Monterrey, de diferents èpoques i en diferents indrets, i dels llibres de treball que va utilitzar per a l’elaboració de les obres, conservats al Centre d’Estudis Dalinians, que podem copsar el procés de creació d’una obra en especial: L’ascensió de santa Cecília.
I, sobretot, amb aquesta exposició complim un dels desitjos de Salvador Dalí: veure una pintura seva penjada al costat d’un quadre de Rafael.
Per primer cop la Fundació Gala-Salvador Dalí presenta una exposició en dues fases. En la segona fase, del 15 de gener al desembre de 2019, amb el retorn de l’obra de Rafael al Prado, l’oli del pintor italià és substituït per Sense títol. La basílica de Sant Pere. Explosió de fe mística en el centre d’una catedral de Dalí, una obra poc coneguda, gairebé amagada, que no podem veure en la seva totalitat, ja que forma part d’una instal·lació, l’altar del Crist twistejat, que es troba sota la cúpula del Teatre-Museu de Figueres, on només podem entreveure la pintura a través del seu reflex en un mirall.
Ara, com a testimonis privilegiats, podem contemplar l’Explosió de fe mística de prop, directament, ben presentada.
L’ascensió de santa Cecília
Pintada al seu taller de Portlligat cap a l’any 1955, forma part d’un seguit d’obres en què el classicisme hi és molt present i en les quals Dalí es refereix, alhora, a la física nuclear i a la discontinuïtat de la matèria.
La interpretació de la pintura Santa Caterina d’Alexandria (c. 1507) de Rafael en clau místico-nuclear mostra la capacitat de Dalí per expressar-se amb nous llenguatges, seguint l’exemple dels grans mestres de la pintura, i sobretot el seu desig d’esdevenir clàssic. La tela mostra la figura de la santa a través de formes que recorden la banya d’un rinoceront, tradicionalment considerada un emblema de la puresa i la castedat. Tanmateix, Dalí no abandona el paisatge que tant influeix en la seva obra, amb la geologia de les muntanyes i un mar que esdevé cel o un cel que esdevé mar, en una volguda confusió.
Veure la fitxa tècnica de l'obraSense títol. La basílica de Sant Pere. Explosió de fe mística en el centre d’una catedral
Sense títol. La basílica de Sant Pere. Explosió de fe mística en el centre d’una catedral és una de les obres més amagades i desconegudes del Teatre-Museu Dalí. El pintor hi va treballar durant gairebé quinze anys al taller de Portlligat. La pintura forma part d’una de les instal·lacions que trobem sota la cúpula del museu, a l’altar del Crist twistejat, on només pot ser vista a través d’un mirall.
La verge-santa envoltada d’una nebulosa se’ns apareix emmarcada per la basílica de Sant Pere del Vaticà, que protagonitza l’obra. Dalí torna a reinterpretar Rafael, en aquest cas la Santa Caterina d’Alexandria, com podem comprovar en el dibuix preparatori per a aquesta obra. Tot i tractar-se d’una pintura inacabada, com demostra la processó de la part inferior de la tela, la composició és harmoniosa i equilibrada. L’explosió lluminosa central contrasta amb els colors vermell, blau, verd i groc, que rememoren tant els de L’ascensió de santa Cecília, del mateix Dalí, com els de Santa Caterina d’Alexandria, de Rafael.
Veure la fitxa tècnica de l'obraGalarina
La Fundació Gala-Salvador Dalí se suma a la commemoració del 500è aniversari de la mort de Rafael Sanzio (1483-1520) amb la mostra, en una ubicació especial, de l’oli de Salvador Dalí Galarina, una de les seves obres mestres i que sempre conserva amb ell.
Aquest oli sobri, harmònic i equilibrat, pintat durant la seva època americana, fa patent el canvi de rumb de Dalí, un Dalí que s’encamina cap al classicisme i cap al Renaixement. Amb Galarina, Dalí es basa en el retrat La Fornarina (c. 1520) de Rafael, una obra que s’associa tradicionalment amb l’amant del pintor, Margherita Luti, per expressar una vegada més la seva admiració i el seu amor per Gala.
Vídeo
“Però donaré per suposat que el teu quadre ha passat totes aquestes proves, i encara d’altres, com la fascinant de representar-te’l en la imaginació, en el decurs d’una evagació prolongada, penjat en un museu al costat d’un dels teus Rafaels preferits.”
Salvador Dalí, 50 Secrets of Magic Craftsmanship, 1948