Oleg Cassini (New York), White Stag (Portland)
Brusa, c. 1958. Pantalons, dècada de 1950. Collaret amb flors esmaltades, s. XX
Peces com la brusa d’Oleg Cassini, creador de l’emblemàtic look de Jackie Kennedy, són el reflex del particular estil de Gala. La musa la duu en l’entorn de Portlligat i en actes especials que hi tenen lloc a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta. Per exemple, durant visites il·lustres com la d’Humbert II de Savoia o d’amics com el fotògraf Man Ray. També la llueix en una de les poques entrevistes que concedeix a la premsa i en reportatges televisius en els quals Gala participa activament en la construcció de la seva imatge pública a través de la moda.
Crida l’atenció, especialment, el seu brodat. El dibuix, creat amb fils daurats i diferents tonalitats de blau, ens recorda els ulls protectors de les embarcacions fenícies i un vers del poeta Paul Éluard que evoca la mirada incisiva de Gala, capaç de travessar els murs.
Ken Scott – Loewe (Madrid)
Conjunt de jaqueta i pantaló, c. 1972
Conjunt de jaqueta i pantaló, disseny de Ken Scott per a la casa Loewe, que Gala duu a principis dels anys setanta. Ken Scott, considerat «el jardiner de la moda» pels seus característics estampats de flors, recrea en aquest conjunt filigranes vegetals i arquitectòniques en un baix relleu gairebé imperceptible a primer cop d’ull.
G. Sinigaglia (Venezia)
Camisa d’estil mariner, dècada de 1950
La camisa d’estil mariner o marinière és un element típic de la iconografia daliniana. Un disseny semblant apareix en obres dels anys trenta com L’espectre del sex-appeal (c. 1934), en la qual veiem un Dalí nen vestit de mariner. Durant els anys setanta, és Gala, alter ego de l’artista, qui vesteix la camisa en obres com Dalí d’esquena pintant Gala… (1972-1973) o L’Immortalité (1976).
A l’exposició El despertar del mite: Gala Dalí, una fotografia de Jordi Bernadó estableix un diàleg molt evocador entre la camisa i l’obra Camí de Púbol (c. 1973), que es troba en una de les sales del Castell de Púbol.
Salvador Dalí
Vestit amb estampat trompe-l’œil de Salvador Dalí, c. 1948
L’agost de 1948, a la seva tornada a Europa després de vuit anys vivint als Estats Units, l’amic i mecenes Arturo López organitza una festa de benvinguda per a Gala i Dalí a París; hi assisteixen personalitats com Elsa Schiaparelli, Christian Bérard o Carlos de Beistegui. De l’esdeveniment, la premsa ressenya la remarcable entrada de Gala a la vetllada lluint aquest esplèndid vestit amb estampat trompe-l’oeil dissenyat per Salvador Dalí.
La tria d’aquest vestit és tota una declaració d’intencions. Fent gala i publicitat de l’obra de Salvador Dalí, de qui és la més gran admiradora, Gala fa ostentació de l’èxit assolit per l’artista a Amèrica. Un triomf que ella sent també com a propi.
El Dique Flotante (Barcelona)
Vestit d’inspiració oriental, dècada de 1960
A la seva tornada dels Estats Units, especialment durant les dècades de 1950 i 1960, tant Gala com Salvador Dalí van ser clients assidus de El Dique Flotante, amb seu a Barcelona.
La firma havia participat el 1940 en la creació de la Cooperativa d’Alta Costura Espanyola i, juntament amb Asunción Bastida, Pedro Rodríguez, Pertegaz i Santa Eulalia, formava part de les «cinc grans», nom que rebien les cinc cases que van liderar els designis de la moda espanyola durant almenys les dues primeres dècades del franquisme.
Hubert de Givenchy (Paris)
Vestit de còctel, c. 1952
Aquest disseny d’Hubert de Givenchy ens remet a una col·lecció d’alta costura, presentada pel dissenyador el 1953, que destacava pels originals motius dels seus estampats: raïms, pinyes, ostres… La col·lecció era un tribut a la bellesa femenina i estava inspirada en dones de llegenda com Cleòpatra o Salomé.
Gala també es volia convertir en una llegenda, i per això recorre a vestits com aquest, que molt probablement eren del gust de Dalí. Recordem que als anys trenta havia concebut, juntament amb Elsa Schiaparelli, l’icònic vestit Llagosta.
Imaginant Gala amb aquest vestit, no podem deixar de pensar en una frase que Salvador Dalí va adreçar a la pintora espanyola Maruja Mallo i que tan bé defineix Gala: «Meitat àngel, meitat marisc.» Gala, dura per fora i tova per dins.
Pierre Cardin Boutique (Paris)
Conjunt de brusa i faldilla, c. 1967
Els primers contactes entre Gala i Salvador Dalí amb el modista Pierre Cardin tenen el seu origen, molt probablement, pels volts de 1950. El couturier treballava aleshores a l’atelier de Dior i estava submergit en l’elaboració de moltes de les disfresses destinades al memorable ball de Beistegui que se celebraria a Venècia un any més tard. Entre les creacions, es trobaven els conjunts dissenyats per Dalí i Dior per a l’ocasió.
Tant Gala com Salvador Dalí guardaven al seu armari peces de Pierre Cardin, el famós dissenyador que el 1959 va revolucionar el món de la moda amb la presentació de la seva primera col·lecció de roba prêt-à-porter i que va trencar així la frontera que separava l’alta costura del carrer.
Dior Boutique (Paris)
Conjunt de brusa i faldilla, c. 1970. Collaret, s. XX
Conjunt d’aire oriental de la casa Dior, dirigida aleshores per Marc Bohan. Gala devia sentir especial debilitat per aquest vestit, perquè el llueix sovint durant la dècada de 1970 en reportatges fotogràfics i dates assenyalades com la nit de Nadal.
El mateix Dalí va quedar fascinat per aquest disseny, «format per minúscules escames de tots colors, la cosa més difícil de pintar del món», i va expressar el seu desig de retratar Gala amb el conjunt en el que seria «el quadre més car del món».
Elsa Schiaparelli (Paris)
Jaqueta de nit, tardor-hivern 1936
Durant la dècada de 1930, Gala aposta pels dissenys d’Elsa Schiaparelli, seguint una estratègia ideada per fer publicitat de la col·laboració de Salvador Dalí amb la couturière italiana. A partir d’aleshores, la musa llueix dissenys onírics fruit d’aquesta unió, com ara el Vestit-calaixos (1936) o el Barret-sabata (1937-1938), que actualment es conserva a la col·lecció del Palais Galliera de París.
Peces com aquesta jaqueta de nit, de 1936, testimonien el gust de Gala per creacions de Schiaparelli, en aparença discretes però proveïdes de detalls sorprenents, com les làmines metàl·liques de colors que, inserides entre la passamaneria, estaven pensades per captar la llum quan la seva portadora es movia.
Cristóbal Balenciaga – EISA (Madrid-San Sebastián-Barcelona)
Bolero de nit, c. 1965-68
Disseny d’alta costura d’un dels couturiers més influents de la història de la moda, Cristóbal Balenciaga. Considerat per Christian Dior com «el mestre de tots nosaltres», Balenciaga va destacar pel seu domini tècnic, pel seu perfeccionisme i per la seva reinterpretació de la moda espanyola, així com per la puresa de les seves línies i la seva capacitat inventiva. A través de peces icòniques com el Vestit-sac o el Baby-doll, va reinventar la silueta femenina dotant-la, sovint, d’una aparença gairebé escultòrica.
Aquest bolero de nit de la dècada de 1960 és un disseny de Balenciaga per a la seva firma espanyola, EISA. L’atenció als materials i el treball dels brodats anticipen subtilment la modernitat industrial que caracteritzarà les creacions de Paco Rabanne.
Jean Dessès (Paris)
Vestit de còctel amb estampat de Salvador Dalí a partir d’una litografia de la sèrie Pages choisies de Don Quichotte de la Manche (1957), c. 1959
Al llarg dels anys cinquanta i a principis dels seixanta, Gala llueix diferents creacions de Jean Dessès, especialment conegut pels seus vestits de nit inspirats en la Grècia clàssica. Entre els dissenys d’alta costura confeccionats pel couturier i conservats a l’arxiu personal de Gala, sobresurt, per la seva significació, aquest conjunt de còctel amb estampat de Salvador Dalí, creat a partir d’una litografia de la sèrie Pages choisies de Don Quichotte de la Manche (1957) i datat a l’entorn de 1959. En absència de cap document que testimoniï el seu procés de creació, el vestit resta com l’única evidència de la col·laboració entre Dalí i el dissenyador d’origen egipci.
Gala, admiradora i promotora de les idees dalinianes, duu aquest conjunt en moments molt concrets, en els quals l’artista sembla exercir com a ambaixador de la cultura espanyola i alhora es legitima com el seu màxim exponent en el camp de l’art.
Elsa Schiaparelli (Paris)
Abric de nit, tardor-hivern 1935
Amb aquest abric de nit o deshabillé de 1935, dissenyat per Elsa Schiaparelli, Gala fa la seva entrada en escena en una entrevista que la televisió francesa dedica a Salvador Dalí el 1961. A l’emissió, la musa apareix en l’entorn de Portlligat acompanyada per l’artista que, al seu torn, duu una casaca atribuïda per ell mateix a Coco Chanel. Segurament, la tria dels outfits vol ser un homenatge als grans noms de l’alta costura francesa, perquè tot seguit podem veure, en un altre pla, les disfresses del ball de Beistegui, dissenyades per Christian Dior juntament amb Salvador Dalí.
Dissenyador desconegut
Brusa, c. 1942
El mes de juny de 1943, Vogue dedica pràcticament una doble pàgina a «Madame Salvador Dalí». Per a l’ocasió, Dalí concep un collage on dues imatges de Gala, realitzades pel prestigiós fotògraf de moda Horst P. Horst, s’insereixen sobre la pintura El triomf de Tourbillon (núm. cat. 572), del mateix any. La composició emfasitza la capacitat de Gala de conferir ordre i estructura en l’aclaparador remolí de la creació daliniana.
Essent molt conscient de la projecció internacional que té la revista, Gala tria amb cura l’outfit amb què vol presentar-se al públic nord-americà. Amb aquesta brusa entallada de tul i lluentons, atrevida i sofisticada alhora, que combina amb una faldilla llarga de vol, es mostra com una dona moderna i poderosa, la musa inspiradora i, encara més, la col·laboradora espiritual de Salvador Dalí.
Christian Dior (Paris)
Abric Saint-Ouen, primavera-estiu 1949, línia Trompe-l’œil
Atenta a les noves propostes estilístiques liderades per Christian Dior a finals de la dècada de 1940, una Gala ja entrada en la maduresa aposta per creacions del dissenyador que accentuen la seva figura i reflecteixen un renovat culte a la feminitat. Amb l’abric Saint-Ouen «del color de les roselles», com diu el programa de la col·lecció d’alta costura de 1949 en el qual s’inscriu, Gala dona compliment a la prescripció dioriana de proveir-se d’un bon abric vermell que acoloreixi l’austeritat de l’hivern.
Gala recorre a aquest disseny en diferents actes relacionats amb la primera exposició retrospectiva de Salvador Dalí a Itàlia, que té lloc a Roma el 1954. Per assistir a una festa organitzada en honor de Salvador Dalí per Palma Bucarelli, directora de la Galleria Nazionale d’Arte Moderna de Roma, Gala combina l’abric amb un vestit amb animal print. Un outfit modern i trencador que devia cridar l’atenció entre la resta de convidades, que van apostar per looks més formals i discrets.
Christian Dior (Paris)
Conjunt Musée du Louvre, primavera-estiu 1949, línia Trompe-l’œil
El conjunt de nit Musée du Louvre forma part de la col·lecció d’alta costura primavera-estiu de 1949, línia Trompe-l’oeil, amb què Christian Dior ret homenatge a la capital de la moda. En paraules del dissenyador, «l’atmosfera de París és sens dubte la de l’alta costura». D’aquí que les creacions presentades rebin el nom d’espais emblemàtics de la capital francesa.
Gala vesteix aquesta peça de museu en blanc i negre —colors per excel·lència de la marca Dior—, especialment pels vols de 1950 i en diversos indrets de la ciutat de Nova York, com ara la Carstairs Gallery o l’Hotel Sherry Netherland. El conjunt projecta una feminitat encisadora i és segurament objecte de totes les mirades. En els diferents materials gràfics que es conserven veiem Gala lluir-lo al costat de Salvador Dalí, de l’actor Kirk Douglas i del dissenyador Jacques Fath, entre altres personalitats de l’època.
Jean Dessès (Paris), Mimi di Niscemi
Vestit de festa, c. 1956. Collaret, dècada de 1960
Aquest disseny de nit vermell, obra de Jean Dessès, és una de les joies de la col·lecció personal de Gala Dalí. La peça s’emmarca en la dècada de 1950, moment de màxima esplendor del couturier, que va destacar per la confecció de vestits de nit inspirats en els drapejats de les antigues túniques gregues i egípcies. Són moltes les ocasions en què la musa recorre a aquesta peça, tal com testimonien diverses fotografies del moment, però ens interessa especialment el seu ús amb motiu del rodatge del film de Jean-Christophe Averty Autoportrait mou de Salvador Dalí (1966). Al principi d’aquest autoretrat cinematogràfic, a mig camí entre el documental biogràfic, el happening i el vídeoart, Gala i Dalí escenifiquen el seu naixement sortint d’un ou.
L’artista i la musa s’identifiquen així amb Pòl·lux i Helena, els fills immortals de Leda, la reina d’Esparta, que segons el mite clàssic havia estat fecundada per Zeus en forma de cigne. Immortal és, també, l’outfit triat per Gala per a l’ocasió. D’una banda, el color vermell al·ludeix a la bellesa llegendària d’Helena de Troia i la passió que encarna. De l’altra, els drapejats i les fulles d’acant del collaret ens transporten a l’antiguitat i alhora ens remeten als vestits-joia, segell distintiu de Daniel Roseberry per a la firma Schiaparelli, en què el teixit i el metall, allò tou i allò dur, es fonen en un tot.
Emilio Pucci (Firenze)
Conjunt de brusa i faldilla, 1963
En una fotografia de 1963, Gala i Salvador Dalí presencien captivats una desfilada privada a la seva suite de l’hotel Le Meurice, a París. En primer pla, veiem la model lluint aquest disseny de tonalitats terra i estampat dinàmic que té com a motiu principal el fènix, símbol d’esperança, renaixement i immortalitat, qualitats que defineixen molt bé l’essència i les aspiracions de Gala Dalí.
L’italià Emilio Pucci, conegut com a «príncep dels estampats», signa aquest conjunt que pertany a l’època de més esplendor de la firma i reuneix totes les qualitats que, segons ell, ha d’abraçar la moda moderna: simplicitat, color, elegància i llibertat de moviment.
Procedent de l’aristocràcia italiana i emparentat amb la reialesa russa, Pucci va créixer envoltat d’art. D’aquí ve la seva sensibilitat artística, que, juntament amb la passió pels viatges i l’esperit aventurer, van donar com a fruit uns dissenys vibrants i desinhibits, molt en línia amb el glamur distès de la seva clientela principal, la jet-set dels seixanta i els setanta.
Gucci (Firenze)
Abric, dècada de 1970
La passió de Gala per Itàlia també es fa evident en la seva predilecció per dissenys provinents del bel paese, com aquest abric de pell de la dècada de 1970. Molt probablement, l’atracció de Gala i Salvador Dalí per Gucci té a veure amb els elements iconogràfics que avui han esdevingut emblemes de la firma i que associem directament amb la musa. Pensem en la G inicial que compateixen, però també en l’abella (nom afectuós amb el qual l’artista es dirigeix sovint a Gala) o en la serp i tot el que hi associem: poder, seducció i por.
A tall d’anècdota, durant els anys setanta l’hotel St. Regis, allotjament predilecte de Gala i Salvador Dalí durant les seves llargues estades a la ciutat de Nova York, havia estat també el lloc escollit per Gucci per a la presentació de les seves primeres col·leccions.
Renoma (Paris). Création Jean Couten (Paris)
Americana, dècada de 1970. Pantalons, dècada de 1970
Maurice Renoma, dissenyador i fotògraf francès especialment influent en el món de la moda durant les dècades de 1960 i 1970, va convertir la seva boutique de París en una veritable factory on les fronteres entre l’art i la moda es desdibuixaven. Artistes, estrelles de la música i del cinema, polítics i fins i tot grans noms de la moda del moment lluïen els seus dissenys. Entre d’altres, celebritats com Salvador Dalí, Andy Warhol, John Lennon, Bob Dylan, Amanda Lear, Serge Gainsbourg, Jean-Paul Belmondo, Brigitte Bardot o Yves Saint Laurent.
També Gala sucumbeix a l’influx de la firma francesa, que fa de l’americana la seva peça emblema; en una de les darreres pintures de Salvador Dalí que la immortalitzen, posa amb aquest disseny Renoma amb estampat de tigre. Es tracta de l’obra estereoscòpica Batalla als núvols (c. 1979), que es conserva al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (núm. cat. P 860). A la composició pictòrica, la musa dona l’esquena a l’espectador per contemplar la recreació de la Batalla de Constantí contra Maxenci, un fresc ideat per Rafael Sanzio per a les estances del Palau Apostòlic del Vaticà.
Howard Greer (Hollywood)
Vestit de festa, c. 1941
Al seu llibre de memòries, Designing Male, Howard Greer, couturier de l’època daurada de Hollywood, recull el moment en què Gala i Salvador Dalí es van presentar a la seva botiga de Los Angeles a començaments de la dècada de 1940: «Un matí tranquil en què no hi havia ningú a la botiga, van entrar un home menut i arreglat i una dona menuda i intensa.» Mentre Dalí, assegut al divan, dibuixa rellotges tous i crosses, Gala, amb un anglès vacil·lant, li explica que ha d’assistir a un vernissatge de l’artista i expressa amb determinació el que està cercant: «Voldria una cosa molt chic i outré.» Després de mirar-se tota la col·lecció i seleccionar diverses peces escotades amb drapejats i teixit de lamé daurat, es decanta per aquest disseny al més pur estil de Hollywood, molt similar a un vestit, també de Howard Greer, que l’actriu Rita Hayworth va lluir pels volts de 1941.
Arthur Falkenstein (New York)
Conjunt de jaqueta i faldilla, c. 1945
En una fotografia realitzada per Madison Lacy durant el rodatge del film Spellbound (1945), d’Alfred Hitchcock, veiem, una vegada més, com els papers de musa i representant de Salvador Dalí es fusionen en Gala per fer promoció de l’obra de l’artista a través de la seva indumentària. El conjunt, signat per Arthur Falkenstein, juntament amb una camisa estampada amb rellotges tous (no conservada), és particularment audaç i original.
Falkenstein, firma nord-americana amb seu a la ciutat de Nova York, fou especialment activa entre les dècades de 1940 i 1950, i sobretot popular durant el regnat de Carmel Snow al capdavant de Harper’s Bazaar. Atès que la col·lecció personal de Gala conté diverses peces de Falkenstein, tot indica que sentia especial predilecció pel dissenyador i per l’ús que fa de la passamaneria com a element decoratiu més distintiu.
El Dique Flotante (Barcelona)
Vestit de còctel, c. 1958.
A la dècada de 1950, París continua sent la meca de la moda, en què s’emmirallen les grans firmes espanyoles. Una n’és El Dique Flotante, que, des de Barcelona, ofereix a la seva clientela selecta dissenys de gran distinció, com aquest vestit de còctel que, al voltant de 1958, Gala llueix en diferents ocasions a la ciutat de Nova York. Tant Gala com Salvador Dalí, clients assidus de la firma, durien amb orgull dissenys d’El Dique Flotante més enllà de les nostres fronteres i posarien en relleu la qualitat i l’elegància de les seves creacions.
Michel Goma - Lanvin (Paris)
Abric, Col·lecció d’alta costura tardor-hivern 1970
Aquest disseny de Michel Goma per a Lanvin, que forma part de la col·lecció d’alta costura tardor-hivern de 1970, il·lustra a la perfecció la inclinació de Gala per la moda bohèmia i hippy en els darrers anys de la seva vida. Un estil, d’altra banda, que connecta molt bé amb la dona no convencional, creativa i lliure que ella és, sempre a la recerca d’experiències culturals i espirituals més enllà d’allò establert.
En el viatge a la recerca de la seva identitat, segurament Gala es va deixar seduir per anuncis com el de Lanvin, que el 1970 presentava la seva boutique de Rue du Faubourg Saint-Honoré com «un fascinant lloc de perdició» i també d’autodescobriment: «Només hi ha una manera de trobar-se. Perdre’s. Perdre’s sense parar. Perdre’s en el somieig.» Teixits fastuosos d’aire oriental, accessoris exòtics i una acurada escenografia donaven forma a aquesta invitació que al mateix temps es proposava esborrar les fronteres entre la moda i l’art.
Boutique Christian Dior (Paris)
Conjunt de jaqueta i faldilla, c. 1965-1970
Eminentment pràctica, Gala no va abandonar mai els conjunts de jaqueta i faldilla que havia dut ja des de la dècada de 1930. En són molts i de cases molt diverses, els que formen part del seu armari en un moment o altre: des de Chanel fins a Dior, passant per Schiaparelli, Arthur Falkenstein o Pierre Cardin.
Aquest disseny de Boutique Dior, creat al voltant de la segona meitat dels anys seixanta, ens remet als tartans escocesos que recentment han estat motiu d’inspiració i tribut per part de Maria Grazia Chiuri, directora creativa de la firma, en la presentació de la seva col·lecció Creuer per a 2025.
El mateix Christian Dior havia elogiat el tartan al seu llibre The Little Dictionary of Fashion (1954), en el qual el considerava, probablement, l’únic teixit elegant que resisteix totes les modes. La seva fascinació pel tartan s’havia materialitzat també en creacions icòniques del dissenyador, com ara l’esplèndid vestit Batignolles, de la col·lecció d’alta costura primavera-estiu de 1949.