L’Exposició
Mirall, del llatí mīracŭlum ‘prodigi, fet admirable’ (derivat de mīrus ‘meravellós‘, ‘sorprenent‘).
Les imatges habitades per Gala i Salvador Dalí no deixen mai de fascinar qui les mira. En aquesta mostra, el recorregut per les vides de l’artista i la musa permet establir correspondències suggestives entre les diferents fotografies que els immortalitzen. Entrem, així, en una mena de joc especular que convida a transcendir el món de les aparences al mateix temps que interpel·la la memòria col·lectiva.
La mostra ha estat comissariada per Rosa M. Maurell i Bea Crespo, amb la direcció científica de Montse Aguer.
Records reals de la infància
En la seva autobiografia La vida secreta de Salvador Dalí, l’artista afirma que en el transcurs de la seva vida s’ha repetit la mateixa imatge d’una figura femenina. Aquesta imatge es correspondrà finalment amb la de la seva esposa, musa i col·laboradora: Gala Diakonova. Dalí hi somia fins i tot abans de conèixer-la, essent un nen. En aquest apartat, els retrats d’infantesa i joventut de tots dos mostren analogies sorprenents, fruit de les convencions del gènere fotogràfic i de l’època.
Ball oníric
A la darreria de la dècada de 1920, la trajectòria artística i vital de Salvador Dalí es projecta irrevocablement cap al surrealisme. El moviment, molt influenciat per les teories de Sigmund Freud, advoca per l’expressió directa del subconscient com la forma de creació més potent i autèntica. D’aquí el seu interès per l’automatisme, entès com una mena de dictat màgic que procedeix de l’inconscient. La fotografia, com a mitjà de reproducció mecànica, ocupa un lloc singular dins del moviment i el seu ús és omnipresent en les diverses activitats del grup.
El mite de Narcís
Amb l’entrada a escena de Gala en la vida de Salvador Dalí, es trenca el mirall de les aparences al qual Dalí-Narcís, enamorat de si mateix, havia estat condemnat. D’ara endavant, Dalí s’emmiralla en Gala, s’hi reconeix, i viceversa. Tots dos mantenen una relació especular, narcisista. Anhelen descobrir en l’altre la imatge sorprenent de si mateixos. En aquesta recerca d’identitat té lloc també la construcció de la pròpia imatge, i en aquest procés el mitjà fotogràfic exerceix un paper fonamental.
Autoretrats automàtics
Al photomaton, a redós de la cortina, Gala i Salvador Dalí es representen, juguen amb la identitat, l’esquiven… I, entre flaix i flaix, deixen al descobert indicis de veritat. També les sobreimpressions de la parella, creades primer per atzar i més tard per caprici, fan evident una realitat a plena veu: Gala i Salvador Dalí formen un tercer personatge que els inclou i els transcendeix tots dos.
Metamorfosis
Sempre hem percebut Gala i Salvador Dalí com la musa enigmàtica i l’artista genial, papers que tots dos interpreten a la perfecció durant tota la seva vida en comú. Però què passa quan la fotografia ens confronta amb una imatge de Gala compromesa amb el procés creatiu de Dalí? O quan ens retorna la imatge de Dalí fent de model per a les seves pròpies obres? Sembla que la relació personal i creativa que els uneix és més complexa i rica en matisos del que la historiografia ens n’ha explicat.
Vídeo
El Castell de Púbol és un lloc molt significatiu en la creació daliniana: una continuació de Portlligat amb personalitat pròpia. És el regal de Dalí a Gala, la seva dama, a qui ret vassallatge i al qual no pot accedir sense permís escrit d’ella. Des de fa més de vint anys el Castell és també el lloc que acull les nostres exposicions temporals. En aquesta ocasió, la mostra Gala/Dalí: imatge i mirall ens permet aprofundir en les vides de Gala i Salvador Dalí, abans i després de l’encontre decisiu que té lloc a Cadaqués l’estiu de 1929.
Catàleg «Gala/Dalí: imatge i mirall»
Textos de Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, Rosa M. Maurell i Bea Crespo, comissàries de la mostra, i Elisabet Riera, editora i escriptora.
El catàleg és disseny d’Alex Gifreu i té el patrocini de “la Caixa”.
llegeix el catàleg